In sardu

Sa miniera de oro de Monte Prama a sos sardos

Monte

de Bartolomeo Porcheddu

Pagas dies a oe apo publicadu un’artìculu cun su tìtulu “Sas minieras de oro de sa limba e de sa cultura sarda costoidas a sos pitzinnos de sas iscolas”, chi torro a iscrìere inoghe suta, ponende a s’atenta sos sardos de s’arriscu chi custa miniera de oro rueret in manos angenas.

Mancu a lu fàghere a posta, est bessida sa nùntzia chi su Ministeru de sa Cultura, peri sa boghe de sa sutasegretària Barracciu, cheret leare in manu sa miniera de oro de Monte Prama. Ite cheret nàrrere custu? Chi sos istudiosos chi como sunt iscavende ant a lassare su logu a àteros chi benint dae su Ministeru? Amus a bìdere ite at a sutzèdere! Pro como torradeˑbos a lèghere s’artìculu:

«Sos sardos disterrados chi non si cheriant rassinnare a istare foras de domo pro semper, mancari beneistantes, pensende a sa Sardigna naraiant: «S’oro in terra anzena paret rena». Issos ischiant chi sa Sardigna fiat su logu de s’oro, ma perunu l’aiat mai agatadu, nemmancu sa “Sardinia Gold Mining” chi dae su 2001 a su 2008 aiat pertuntu mesa Sardigna in antis de declarare fallimentu e lassare sos terrinos avelenados dae su cianuru.

Custu cuntzetu de sa cultura nostra s’est peroe cun su tempus bortuladu. Como non sunt prus sos sardos chi creent chi s’oro s’agatet inoghe in Sardigna ma sos furisteris. Su giornale londinesu “The Independent” at dadu resardu mannu a sos iscavos chi si sunt faghende in Monte Prama, tzitende su giassu comente una miniera de oro intre sas prus mannas de su Mediterràniu, chi est batende a sa lughe sas mègius prendas de sa tziviltade nuràgica.

Acollu! Custu est s’oro de sa Sardigna! Tentu sutaterra pro sèculos a ata de manu, chentza chi sos sardos si nde renderent contu. Proite est sutzessu totu custu? Proite non resessimus a reconnòschere s’oro de domo nostra?

Sa resposta est fàtzile: ca amus formadu trumas de istudiantes chi sunt bessidas dae sas iscolas de sa Sardigna chentza ischire nàrrere una paràula in sardu e chentza connòschere s’istòria issoro. Amus formadu istudiantes, e pro tantu professionalidades, pro andare a iscavare in aterue e chircare oro in terra anzena.

Como chi amus “torradu a iscobèrrere” sa miniera de Monte Prama, a pustis chi l’aìamus lassada a banda pro una barantina de annos, non podimus pèrdere àteru tempus. Non podimus mancu pensare chi s’istòria nostra l’iscriant sos àteros e chi custu oro chi semus boghende dae terra ruat in manos istràngias.

Non podimus prus permìtere chi monumentos a s’iscritura comente sa “Losa (stele) de Nora” siant analizados dae gente chi non connoschet una paràula de sardu e nos nèrgiat chi est fenìtzia, francu iscobèrrere, a pustis de tempus meda, chi est iscrita cun alfabetu fenìtziu, ma in sardu (Sanna, Dedola).

Ma àteras minieras de oro sunt benende a sa lughe e sunt cussas de s’epigrafia nuràgica, cun s’imbenimentu de chentinàrias de manufatos, chi dimustrant comente sos sardos connoschiant s’iscritura giai dae su perìodu de su brunzu.

Àteras minieras de oro podent èssere rapresentadas dae sos 7000 nuraghes chi annu cun annu perdent pedras, ma chi cun unu progetu europeu de isvilupu rurale podent èssere assegurados e torrare a nàschere. Àteras minieras de oro podent èssere rapresentadas dae sas professionalidades chi ant a èssere deputadas a iscrìere e publicare sos libros de limba e de cultura sarda.

Sos rapresentantes istututzionales nostros si depent mòvere a sa lestra pro fàghere intrare in iscola, comente matèrias obligatòrias, sa limba e sa cultura sarda. Sos mèdios bi sunt e tocat de los chircare, de cuntzertu cun s’Ufìtziu Regionale Iscolàsticu, in cussa parte de s’oràriu curricolare chi no est de cumpetèntzia ministeriale.

Si cherimus chi custu oro non ruat in manos furisteras, sos giòvanos sardos depent cumentzare a l’ischire manigiare; ca depent cumprèndere chi s’oro in terra anzena, in cale si siat tempus, paret semper rena».

Bidu totu cussu chi est sutzedende, deo naro:  Èst possìbile chi unu pagu de Dna de sos sardos nuràgicos chi dominaiant totu su Mediterràniu non siat abbarradu in sos sardos de oe?

Depimus nàrrere bastat a custos soprusos e no atzetare prus cumandos chi andent contra sa voluntade de su pòpulu sardu. Cumentzamus a fàghere bàlere sas “particulares esigèntzias” inditadas in s’artìculu 5 de s’istatutu sardu, in ue si narat (comma c) chi sa Regione podet emanare normas a integratzione e atuatzione in materia de “Antighidades e Bellas Artes”.

 

Un Commento

  1. Bartolomeo, sa Regione e sos Assessores, assimillant a rena chi andat e bennit in su mare, beccios finas ca giobanes, chi ruant a terra chentza ischire chi aiamus normas medas pro ischidare sos coros sardos prus tostadus. Paret bell’e berus chi bi sunt Sardos chi acuant fintzas de leare cali chi siat Istatutu. B’at meda a gherrare. Sighimus a iscriere e preguntare.

Lascia un commento

Questo sito usa Akismet per ridurre lo spam. Scopri come i tuoi dati vengono elaborati.