In sardu

Campidanesu e logudoresu? Funt duas línguas diferèntis

 de A. Luca de Martini

Segundu is printzípius de linguístiga sincróniga una cumparàntzia intra’e campidanesu e logudoresu amostat chi funt duas línguas diferèntis, no macrobbariedadis de sa própiu língua cumènti funt tuscanu, umbru, marchesanu de mesu, sabbinu, arromaniscu po s’intalianu centrali, o hindi e urdu po s’indianu, o serbu, croau e bosniesu po su yugoslavu, jai chi in cussus assèmprus no mancat su cumprendimentu a pari.

S’allistant innòi diferéntzias chi spetant ai arresurtaus fonétigus de fuèdhus noulatinus e impréstidus, sistema fonológigu, sistema morfológigu.

  1. Su camp. tènnit trinta duus fonemas, su log. binti sèti. Su camp. tènnit unu sistema de sèti sònus boxalis cun metafonia, ca dhoi at opponidura fonemàtiga intra’e seu e sèu, e intra’e oru e òru, mentras su log. tènnit unu sistema de cincu sònus boxalis cun metafonia (s’intzimia est spricada a su puntu avatanti). In cumparàntzia cun su sistema de is cuntzònus camp., a su log. dhi mancant is fonemas prepaladalis /ʧ/, /ʃ/, /ʒ/; s’atru fonema prepaladali /ʤ/, chi est spainau pagu ma s’apubat in s’oponidura intra’e jae ‘crai’ e zae ‘jai’, s’agatat in sa língua literària e in sa bariedadi’e tramuntana, ma est ausènti in sa prus parti’e is atras fuedhadas.
  2. Su log. in is fuèdhus de prus síllabas, siat mudanjòsus siat dismudanjòsus, stujat -e/-o in úrtimu síllaba, intamus su camp. dhus mudat in -i/-u, goinci su corpus de is boxalis log. est aturau cun cincu unidadis, su camp. ndi posseit sèti. Cussa mudàntzia de sònus tanti pertocat nòminis, açungidòris e pronòminis cantu avèrbus, prepostas e conjungiduras (camp. (i)nci, (i)ndi, imòi, candu, innòi/innòxi, sèmpiri ecc., log. (i)nche, (i)nde, imoe, cando, inoghe, semper) e in sa morfologia ocasionat cuntzighéntzias sinnaladas: in camp. is nòm., aç. e pron. chi cussu fatu dhus spetat formant su prurali in -is/-us a su cuntràriu’e su log. -es/-os, e is conjugaduras verbalis tènnint diferéntzias mannas, cumènti eus a amostai agoa.
  3. Su camp. aggradèssit is fuèdhus ossítonus prus pagu puru’e su log., duncas umperat sèmpiri boxalis paragógigus: log. cafè e camp. cafèi, log. però e camp. peròu. Sa morfologia verbali peròu trabballat a s’imbèssi: candu unu cumandadòri picigat a sèi unu pronòmini disacentau, su camp. est ossítonu, intamus su log. lassat s’acentu in su verbu: camp. lassamí e perdidí, log. làssami e pèrdedi.
  4. Is guturalis denanti’e is boxalis paladalis e/i si funt allogaus in log., si funt paladalisaus in camp.: log. chentu, ghelu, deghe; camp. centu, gelu, dèxi.
  5. Is trumas labiogguturalis si funt allogadas in camp., mentras in log. si nd’at pérdiu sa parti labiali: camp. cuatru/cuàturu, àcua, sànguni/sànguini; log. bàtoro, abba, sàmbene.
  6. Su tremidòri a inghitzu’e fuedhu si stujat in log., s’afórtiat e bòllit próstesi in camp.: log. rosa e rana, camp. arrosa e arrana.
  7. De -LJ- latinu ndi bènnint in log. /ʣ/, in camp. /l:/ che arresurtaus mayòris: log. fizu e camp. fillu.
  8. De -TJ-/-CJ- ndi bènnint is arresurtaus /t/ in log. e /ʦ/ in camp.: log. prata e poto, camp. pratza e pòtzu.
  9. De -NJ- si lograt in log. /ŋʣ/ e in camp. /ŋʤ/: log. binza e camp. binja. Pari pari de -RJ- ndi bènnint /rʣ/ e in camp. /rʤ/: orzu e orju.

10. Is cuntzònus allobaus -PL-, -FL- e -CL- in camp. faint /pr/, /fr/ e /kr/: prus, frama, crai; in log. literàrius is primus duus faint /pj/ e /fj/, duncas pius e fiama, ma in is bariedadis centralis s’arresurtau est su própiu de su camp.; s’úrtimu truma in log. literàriu fait /ʤ/ cumènti eus biu innantis po jae, mentras in is bariedadis centralis s’arresurtau est su própiu de su camp. puru.

11. Is afrigaus prepaladalis /ʧ/ e /ʤ/ de is impréstidus s’allogant in camp., in log. si tramudant in is afrigaus dentalis currespundèntis: camp. triça e gènti, log. tritza e zente.

12. S’artígulu definidòri prurali est sos/sas in log., is in camp. po ambadduus is gènerus.

13. In log. dhoi at nòminis e açungidòris de prus síllabas chi acabbant in -e e faint su prur. in -es; a igussus currespundint in camp. -i e -is: log. cane e canes, camp. cani e canis.

14. Is nòm. e aç. in -u in log. faint su prur. in -os, in camp. in -us: muru tènnit su prur. log. muros, camp. murus.

15. A is nòm. prurisillàbigus log. in -o currespundit su camp. -u: log. domo e camp. dòmu.

16. A is pronòminis pertzonalis log. isse, lu, la, li, bi (III pertzòni), mie, tie, nois, bois currespundint is camp. issu, dhu, dha, dhi, si, mèi, tui/tèi, nòsu, bòsu (prus fitianu bosatrus).

17. A su pronòmini pregontadòri log. chie currespundit in camp. chini.

18. Is conjugaduras in -ERE e -IRE in log. funt distintas, in camp. si funt cunformadas, si no po su partitzípiu e s’infiniu: pèrdi e pérdiu, dromiri e dromiu. In camp. peròu sa calidadi de is boxalis depèndit de s’orígini: pèrdis < perdes (de -ERE) ma dromis (de -IRE).

19. A sa III p. prur. su camp. stujat sa bessida -nt, su log. tènnit -n.

20. S’indidadòri presènti a sa I p. singulari in log. est canto, peso e dormo, in camp. cantu, pèsu e dròmu.

21. S’ind. pres. de -ARE in log. fait canto, cantas, cantat, cantamus, cantades, cantan; in camp. cantu, cantas, cantat, cantaus, cantais, cantant.

22. S’ind. pres. de -ERE in log. fait perdo, perdes, perdet, perdemus, perdedes, perden; in camp. dhoi at pèrdu, pèrdis, pèrdit, perdeus, perdeis, pèrdint.

23. S’ind. pres. de -IRE in log. fait dormo, dormis, dormit, dormimus, dormides, dormin; in camp. dròmu, dromis, dromit, dromeus, dromeis, dromint.

24. S’ind. passau simpri discumpriu de -ARE in log. est cantaia/cantaio, cantaias, cantaiat, cantaiamus/cantiamus, cantaiazis/cant(i)azis, cantaian (in is fuedhadas nuorèsas cantabo, cantabas, cantabat, cantabamus, cantabades, cantaban); in camp. est cantamu, cantàst, cantàt, cantamus, cantastis, cantànt.

25. S’ind. passau simpri discumpriu de -ERE e -IRE in log. fait perdio/perdia, perdias, perdiat, perdíamus, perdíades/perdiazis, perdian; in camp. perdèmu/perdia, perdiast, perdiat, perdèmus, perdèstis, perdiant.

26. S’ind. benidòri simpri in camp. bòllit su verbu ajudadòri ‘ai’ sceti, in log. est spainau meda ‘dèpi’: camp. apu a andai e log. depo andare/apo a andare.

27. Su conjungidòri presènti de -ARE in log. est cante, cantes, cantet, cantemus, cantedes, canten; in camp. canti, cantis, cantit, canteus, canteis, cantint.

28. Su conj. passau simpri discumpriu in camp. amostat sa bessida presenta -essi po totu is conjungaduras, imbeças su log. tènnit formas che cantàrepo, cantares ecc. (e aici perdèrepo, perderes ecc; dormírepo, dormires ecc.).

29. Su cunditzionau presènti, in s’umperu de is verbus ajudadòris, tènnit su própiu sceru chi dh’eus amostau apitzu’e su benidòri: log. dio cantare, camp. èmu a cantai .

30. Su cumandadòri tènnit custas formas log.: canta e cantade, perde e perdide, dormi e dormide. In camp. canta e cantai; pèrdi e perdei; dromi e dromei.

31. S’infiniu presènti log. in is tres conjugaduras bessit in -are, ‘-ere (truncau fitianu), -ire; in camp. bessit in -ai, -i (truncau; prus arrau ‘-iri) e -iri.

32. S’infiniu passau in log. est aer cantadu (verbu de ajudu ‘ai’), in camp. si pigat s’ajudadòri ‘èssi’: èssi cantau. Po igustu funt diferèntis puru siat s’ind. benidòri passau: log. at aer fatu e camp. at èssi fatu; siat su cunditzionau passau: log. dio aer fatu e camp. èmu èssi fatu.

33. Su gerúndiu in log. bessit in -ande, -ende e -inde in is tres conjugaduras, chi in camp. si funt cunformadas in -èndi/-èndu.

34. Is partitzípius in log. faint -adu/ˈ-idu/-idu, in camp. s’ant mudaus in -au/ˈ-iu/-iu.

******

Po su chi spetat a is fuèdhus si pòdint apubai custus fatus:

  • s’infruéntzia tuscana e líguri in s’Edadi’e Mesu basça est stétia prus fòrti a Cabu’e susu e at favoréssiu su nascimentu’e su turridanu, intamus s’ispanisamentu de Cabu’e suta est stétiu prus lestu e poderosu. Po cussa intzimia dhoi at assèmprus de un’intalianismu in log. e un’ispanismu in camp. po indidai sa própiu bidea: log. otzales (de su tusc. occhiali) e camp. ullieras (de su catalanu ulleras, òi ulleres), log. biazu (tusc. viaggio) e camp. biaxi (isp. viaje);
  • in su tempus ispànigu (1324-1714) s’infruéntzia catalana est stétia fòrti meda in camp., mentras in log. ant prevaléssiu is castillianismus diadèrus: log. feu (< isp. feo) e camp. leju (< cat. lleig), log. gosos (< isp. gozo) e camp. gòçus (< cat. goig) po indidai is innus de alabantza a is santus.

In prus’e custu, si pòdint averiguai medas diferéntzias in is fuèdhus arromantzus puru, e de su tempus prelatinu su camp. at stujau fuèdhus cananèsus che mitza e tzípiri, chi mancant in log. (bena e romasinu)

******

Si si bòllint stabbilèssi is làcanas de is duas línguas, si sinnat una línnia in ladària chi segat s’ísula in duas partis pretzisamènti e si lograt pagu prus una làcana linguístiga jogràfiga intra’e log. e camp., ma cumènti acontèssit de sólitu a línguas aparentadas, s’averíguat illuègus chi is bidhas log. de mesuddí e camp. de tramuntana tènnint simbillàntzias medas. Intzandus si boleus agatai fundamèntus sufissièntis de spartzidura, podeus indidai cuàturu arrexònis sinnaladas de sceru, chi currespundint a sa preséntzia de is isoglossas is prus importantis: s’afortiamentu de su fonema tremidòri cun próstesi avatanti; paladalisamentu de is cuntzònus guturalis denanti’e boxali paladali; artígulu prurali is po totu is gènerus; bessidas -i e -u po totu is partis de sa prallata, siat dismudanjosas siat mudanjosas, chi custas duncas faint su prurali in -is e -us.

Intzandus si pòdit nai campidanesu sintzillu dónnia idioma chi satisfatzat a igustas conditziònis: arr- de cumentzu, centu e genugu, artígulu prurali is, bessida in -i/-u de nòm., aç., pron., conj. e av.

E is comunus campidanèsus prus a nòrti duncas funt:

Cabras, Nurachi, Baràdili Santu Perdu, Tzedhiani, Tramatza, Tzerfaliu, Ollastra Simaxis, Àllai, Ruinas, Asuni, Làconi, Meana, Gadoni, Seulu, Seui, Ussassai, Gàiru, Àrtzana, Elini, Irbonu, Lotzorai, Girasòli.

A. Luca de Martini
Idas 2013

 

Tags: , , , ,

99 Comments

  1. Pingback: Arrespusta a “Bilinguismu democràticu” | natzionicampidanesa

Lascia un commento

Questo sito usa Akismet per ridurre lo spam. Scopri come i tuoi dati vengono elaborati.