In sardu

Berlinu, pensamentus inpitzus de su terrorismu

FABRIZIA-DI-LORENZO-facebook

 

de Alexandra Porcu

Tambeni Fabrizia si boliat scéti procurai de pressi unus cantu arregaleddus, ca po Paschixedda iat a essi stètia in domu in Itàlia. Unu chirrioni castàngiu e ligeri scrabionau ndi-ddi calàt in sa cara e alluxiat me is luxis coloradas de su mercadeddu aundi issa fiat.

Diaderus  fiat unu lunis a merí fridu, perou s’ària fragàt totu durci incantendi-dda. Is ogus suus cinciddosus circànt ogetus de coloris allutus e stravanaus chi dd’iant a ai acumpangiada a domu sua, mientras telefonendi cun sa mamai Giovanna naràt ca s’iant a torrai a biri su mercuris.

Castiàt a ingìriu, intràt in d-unu stand e contemplàt una pariga de candelas de cera, candu figuras de linna fatas a manu ddi atzitzànt s’atentzioni, chi iant a fai figura stravanada apitzus de su cumò in s’ànditu de sa domu in Itàlia. Tocàt is ogetus e arriit a sa bendidora de bancu. S’alligràt poita pensàt ca s’unu o s’àteru iant a podi praxi a babu e mamai. Portaus de Berlinu, sa metròpoli, aundi fiat andada po traballai, po imparai una lìngua noa e, pruschetotu, po ddoi bivi.

E, totu a una borta, su scuriu…

Aici mi-ddus apu maginaus is ùrtimus minutus de sa vida de Fabrizia Di Lorenzo, chi s’est morta su 19 de su mesi de idas in su mercadeddu de Paschixedda in sa Breitscheidplatz in Berlinu. Antis de cussu no mi seu pensada nudda. Fintzas a chi no iant agatau su telefoneddu se sa picioca de 31 annus, no apu pensau o sentiu pròpriu nudda.

Pensamu chi fessit scéti un’intzidenti cumunu. Un’imbriagu chi ghiendi iat pèrdiu su manixu de sa màchina. E chini iat a podi sceberai che a mira giustu custu mercadeddu de Paschixedda? E poita una picioca italiana iat a depi andai pròpriu a ingunis? E assola?

Fiat unu merì stranu, sa cida fiat strana. Unas cantu arrugas fiant totu sbuidas e s’intendiant aillargus is sirenas, sèmpiri torra. Me is giorronalis e me is arretzas sotzialis de Internet croculànt is presumus e is ùrtimas noas a su màssimu de unu càrrigu sinnalau malu a baliai de informatzionis.

No mi tocàt meda. De seu berlinesa. Seu crèscia innoi. No timu a nisciunus in sa citadi mia, mi naramu a mei etotu… e seu partia a traballai fendi unu giru prus mannu e puru apustis de medas atentaus, deu no femu andada prus a peruna parti.

9 mortus, 10 mortus, 11 mortus, 12 mortus, medas ferius, unus cincuanta in totu. Ddu intendeus dònnia dii e si biint màginis de gherra e de misèria in su mundu. No mi bolemu acorai, bolemu reprimi, simplementi bolemu “no ddu sciri”. Is giorronalis sardus mi ant tzerriau pedendi-mì unu “Statement”, “a cumenti m’ìntèndemu e ita femu pensendi de custu”. Amigus apensamentaus m’ant circau e mi scriiant noas.

Fiat perou cumenti chi fessi amarmurada, in pagus fueddus deu etotu pensamu scèti a pagu personis de is chi bolemu sciri chi stiant beni. De sa majoria apu scìpiu in Facebook su chi fiant fendi, ca fiant innoi, ca fiant in “siguresa”.

In parti aici etotu de genti chi no sciemu ca de meda annus no iant prus carcau unu pei in cuddu bixinau de sa citadi de su spramu. No pongu in rilievu nimancu de essi in siguresa, calincunu àteru ddu faiat. Creu de mi essi pesa unu arrocu de aintru e no bolemu sentiri nudda…

…e apustis est cumpàrria Fabrizia Di Lorenzo de Sulmona in Itàlia. De dii in dii apu scìpiu sèmpiri de prus de issa. Scriiat beni, iat studiau Arrelatus Internatzionalis e fueddàt beni meda su tedescu e s’ingresu, Tenemus uns cantu amigus a paris.

Sa màgini sua de cobertina in Facebook amostat ca ddi praxiant is paesàgius, ca ddi praxiant is citadis, ca ddi praxiat s’arti. Pruschetotu issa arriiat meda e s’alligràt puru po cosas de nudda. De seguru portàt in sa manu una cositedda e si-dda fiat castiendi in cuddu mercadeddu de Paschixedda.

Is oras e is diis passànt sèmpiri de prus a traballu. Fiant abetendi s’arresurtu de su test de su Dna, ca chena de cussu medas mortus no ddus podiant arreconnosci. Su babu, aici naràt issu, iat giai scabudau dònnia speru. No s’iat a essi ausentada de su traballu chena de giustìfica e iat a ai donau unu sinnali de vida de issa. Arratza de situatzioni spramosa po sa famìllia. Arratza de situatzioni spramosa po totu, aundi donniunu diaderus iat podi scéti tentai de no perdi su cuntrollu.

Fiat diaderus in mesu de is malassortaus e sa comunidadi italiana de Berlinu est inlutada. Unu muntoni mannu de clicaduras, cumentus e cumentus chena de acabu. Custu mengianu apu biu unu videu curtzu cun màginis apitzus de issa. M’at acorau aici tantu e mi-ndi funt caladas a is trempas unas cantu làgrimas. Cantu de prus si-ndi stèsiat agoa s’acontèssiu, tantu de prus inghitzat a mi tocai a su coru, ca custa giovunedda at donau una faci a su totu.

No Ti connoscemu, Fabrizia, perou m’apu a arregordai sèmpiri de Tui. In sa paxi de Deus siast.

(Bortadura in sardu de MdS)

Lascia un commento

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers: